Ho sento, fa dos mesos que no escrivia, però he estat bastant ocupada enderçant sentiments, emocions, pensaments i sobretot fent treballs, molts treballs hahaha
Francament, no sé per on començar. Diria que començaré per el noi de la ultima entrada: el meu millor amic, el de la relació especial.
Mai has sigut el típic sexymbol, ni el noi més comprensiu, però sempre has sapigut fer-me sentir bé i fer que aconseguis oblidar-me de tota la resta mentre passava el temps al teu costat. Vam arribar a pasar tardes senceres d'hibern al llit, parlan, sense parlar o adorminos, els dos, abraçats com cadells. Després de tot el que hem fet, només faltava posar la etiqueta de "parella" per arrivar a ser novios. Però no, jo no vaig voler. Em vas arrivar a dir de deixar la teva parella per estar de parella amb mi, però no vaig voler. Ara estic morta de fàstic, fàstic per saber que el que fas amb mi, després ho fas amb ella, tan tranquil. Estic amb els gelos que no m'hi caben al cos... L'altre dia li vas dir a la nostra millor amiga un munt de coses que jo mai m'hagués esperat que sortisin de la teva boca, la veritat, em va sentar fatal i sí, em vaig donar per aludida; què és això de que som segon plat? Que no som la teva máxima felicitat? dacord, entenc que la teva prioritat ara mateix sigui la teva novia, però de debó calia dir aquestes coses i tota la resta? No et vas quedar curt de repertòri noi.
És per això que l'altre dia vaig decidir tallar amb la nostra extranya relació, diguem-li "amigos con derecho a roce", tot i que els dos sabem molt bé que significava molt més que sexe. Et vaig dir que volia que s'acabés això i que quedessim com a amics normals i correns. Em va sorpendre la teva reacció: una mena de rebot, tristor, depressió i enuig. Després de dirme un seguit de frases sense gaire lligam ni sentit entre elles, el que vaig entendre va ser que: o som el que erem o no som res. En un principi em vaig enfadar molt, sincerament vaig pensar "vaya capullo", per tant ho vaig deixar córrer i et vaig dir que ja parlariem, ja que tu no paraves de posar-me excuses de que això no ho hauriem de parlar per whats, però jo no podia esperar després del que vaig llegir en un cert lloc...
Com ha quedat el tema ara? som amics, sí, però no és el mateix. Les converses es limiten al "hola" i amb una mica de sort, si el dia està animat, passen al "que tal"... Jo sé que d'aquí un temps tornarem a estar igual, però això serà quan deixis o et deixi la teva novia; perquè jo no puc estar amb una persona que està amb algú altra. Si jo tinc algú, no el vull compartir amb ningú. Sóc possesiva i gelosa, molt. I faig el que calgui per mantenir la persona que estimo.
Bé, per avui ja he parlat del tema principal, ara em sento molt millor.
Fins una altra!:P
