La meva relació amb el que era el meu millor amic s'ha acabat. No sé si temporalment o per sempre; i el mateix ha passat amb una de les meves dos millors amigues, bé, la diferència és que a aquesta ja tinc ben clar que no la vull dins la meva vida tal com és en aquests moments i el que no faré és demanar-li que canvi, de la mateixa manera que tampoc li demanaré que no canviï.
En algun moment em dec haver perdut, com he arribat fins aquí? acadèmicament he fet una remuntada brutal perquè sí, sóc una vaga, però quan vull alguna cosa de debò m'esforço per aconseguir-la. En canvi, pel que fa a les amistats, em sento més sola que mai. Ja vaig perdre al meu grup d'amics, la meva "penya" com solíem dir... i em sento fatal cada cop que hi penso perquè per culpa d'això li he agafat rancor a molta gent i n'he perdut molta també.
Per altra banda: l'amor. Ai, l'amor. Sento que vull, que necessito una parella, vull trobar algú ja. No qualsevol ni el primer que se'm presenti, no. Algú especial, que em valori i m'estimi com jo a ell.
Perquè aquesta pressa per trobar a algú, així de sobte? he suposat que és per la soledat que sento respecte les amistats (tal com he comentat abans).
És per això que vull que vinguin ja les vacances d'estiu. Vull marxar a llocs nous, conèixer gent nova, viure més experiències i, si hi ha sort, enamorar-me d'algú que em correspongui (que ja toca...).
Provaré sort amb aquest estiu. Un estiu està ple d'oportunitats que no saps pas quan poden tornar i: "la cosa pierde color cuando la piensas dos veces y más dispuesto pareces a pensar en lo peor" ;)
Per un cop a la vida, pensaré en aplicar-me aquesta frase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada