L'amor

Què és per a vosaltres l'amor?

Per a mi és la pitjor cosa i a la vegada la millor del món; et fa patir com mai i et fa emocionarte i feliç com mai també. Sovin, a la gent no correspon a la seva parella i pensen "perquè a mi?" doncs que no s'enganyin ja que no són els unics, a tothom li passa algún cop durant la seva vida.

Em sento engoixada. L'he perdut un cop i a partir d'aquest em dona la sensació que l'he perdut mil cops més... o potser m'ha perdut ell a mi? Això és el que pensa la gent que m'envolta i pot ser que molts us sentiu identificats amb això: una relació és com una corda. Un de la parella n'és en un extrem i l'altre de la parella n'és a l'altre extrem. Perquè la relació funcioni els dos han d'estirar la corda amb la mateixa força i intensitat, i vet aquí on falla molts cops.

En el meu cas jo estirava massa la corda fins que s'estava a punt de trencar i, al mateix temps ell no s'en adonava i es pensava que la corda no s'havia mogut. No vaig poder més i en comptes de estirar una mica més fins que es trenqués, vaig decidir tallarla i acabar de cop amb tot. El fet de que ell no estirés la corda em feia pensar que no m'estimava, que no em valorava i em feia sentir pesada i malament, així que tallarla va ser el millor que vaig poder fer per aquell moment, perquè em vaig sentir millor que mai i a més a més, no volia sentir-me lligada a ningú més durant un temps.

Al cap de dos dies de la ruptura em va parlar, em va dir que no podía estar sense mi, que s'havia adonat que l'havia cagat i mil coses que em van fer sentir un monstre sense motiu algun i, al acabar la conversa em va semblar que l'havia ferit alguna cosa que li vaig dir així que l'endemà em vaig disculpar i vam quedar com a amics.

No vam tornar a parlar fins aquest divendres passat, quan jo ja l'estava oblidan per fi (perquè un any al costat d'algú a qui estimaves bojament, no és fácil d'oblidar). Em vaig asseventar de que volia tornar amb mi i això va ser el llumí que va tornar a encendre la meva flama, la flama que només s'encenia amb ell: l'amor va resurgir dins meu. I doncs? no l'estava oblidan sinó que aquells dies simplement havia aparcat la nostre ruptura, no hi pensaba i prou però és que no pensar-hi no fa obidar-ho... aquí és on vaig fallar. El cas és que em vaig fer ilusions i tot perquè? per tornarme a decebre i fer-me mal. És difícil d'explicar el que sento ara mateix però diré que la cosa ara mateix està en que aquest cop intentaré mantenir el meu orgull i no fer res fins que no ho fagis tu.

Demostra'm el que sents, no m'ho diguis siusplau. Fes que em cregui el que em dius perquè mestàs fent mal i no te'n adones.

És hora d'obrir els ulls, i mentre ho faig, deixaré pasar el temps. Vull veure com reacciones a la meva reacció.

Tot i així, t'estimo.