Ja està, definitivament (o com a minim això espero perqè estic farta de que em maregis els sentiments) és hora de pasar pàgina. He passat moments indescribtibles amb tu i m'has fet sentir millor que mai, però també pitjor... Desprès de parlar amb molta gent i que tots em donessin la mateixa resposta amb paraules diferents ja ho he decidit, no tornar amb tu, perquè això està anant a massa i m'està matan. Ara ja no es tracta de aparcar el tema com feia abans, no, no, ara si que t'he d'oblidar, borrar de la meva vida i ja sé, que no será fàcil, però ho aconseguiré.
(Se m'ha enganxat:P) in the still of the night - boyz II men
Per altra banda, tot em sembla aburrit ara. Si no depenguès de res ara mateix deixaria els estudis i ale, a viure la vida! Al cap i a la fi la vida està per això... per viure-la. I em fa ràbia que haguem de pasar un terç de la vida estudian, l'altre treballan i el que queda juvilats, tenint temps però saben que amb prou feies podem valdre'ns per nosaltres mateixos. Dit així és veu una mica trist tot, bé, potser exagero però esque em resulta bastant molest si m'hi paro a pensar.
Potser tot això es junta amb que no tinc cap motivació ara per ara, em sento neutre per dir-ho d'alguna manera. M'agradaria dedicar el temps a coses que m'encanten per sentir-me millor però sento que em falta el tempd i això d'alguna manera m'ofega. No és el primer cop que visc una cosa així, l'any passat ja em va passar i va ser molt pitjor, tot i que no recordo com, ho vaig superar. Si ho vaig superar aquell cop, aquest també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada