Ja vaig decidir, i ho vaig dir en la entrada anterior, que tenia clar no tornar amb tu, però l'altre dia, ja va ser oficial; et vaig proposar un adeú per sempre, pel que fa a la nostra relació, i me'l vas donar.
Ara penso: com m'has pogut deixar anar tan facilment? estaba a les teves mans que tornessim, saps que amb tu sóc molt fàcil, però no, hi ara, potser et feia mandra esforçar-te per mi. Ara ja és igual... Se com pasar página i ho faré ràpid. Tot i així quan em vas dir que estaves d'acord amb mi en deixar-ho, ho vas dir d'una manera que sincerament, em va ofendre bastan i, és extrany perquè qui volia deixar-ho era jo, però que tu ho afirmessis d'aquella manera tan "brusca" em va fer mal, tan q se'm van humitejar els ulls (extrany en mi) però saps que? no vaig deixar anar cap llàgrima per tu perquè no te les mereixies, així que me les vaig empasar. Per coses com aquestes a vegades dubto si m'has estimat mai o simplement em tenies "carinyo". Tot i que ara, prefereixo no pernsar-hi, prefereixo dedicar-me a mi, als amics i a les coses que m'agrada fer. El que sigui per tal de distreurem de tu.
Dius q vols pasar pàgina però jo sé que menteixes i això potser et farà més mal perquè lu meu no ho era cap, de mentida i, espero que no em tornis a dir que vols tornar o alguna cosa per l'estil perquè ja et val, m'he cansat de que juguis amb mi d'aquesta manera, sincerament crec que no m'ho mereixo després de tot el que he fet per a tu.
Ara si, o això espero, s'ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada