El nostre "Com sempre"

S'està anant, no ho sembla però veig com s'allunya de mi, poc a poc. Parlo del noi de l'ultima entrada, el meu millor amic.

 

Després de l'embolic en el que ens vam enfadar per aquella tontería, després d'haver-ho resolt semblava que podiem perfi tornar a estar com sempre. Què és "com sempre" en la nostra relació? Per a nosaltres dos, el nostre "com sempre" és molt més que estar bé. És tenir una relació d'amics divertida, esbojarrada, entretinguda, idiota i tendre a la vegada, sobretot tendre...

Ahir el vaig veure despés de pasar dies sense quedar amb ell. Va ser molt divertit però no va ser com sempre. Fa una estona has estat a casa meva i tampoc ho ha sigut. Falta la tendresa... Sé que ara tens novia però no era presicament jo la que no volia que res canviés tot i que ara tinguessis parella i ara mira, no et culpo, simplement se'm fa extranya la nostra relació sense tots els seus requisits, aquells que la feien especial com cap altra.

 

El que penso ara és: quan la perdis a ella, realment em tornaràs a intentar recuperar com el que erem abans de que començesis algo nou amb ella? Suposo que si, però potser per aquell moment ja no voldré tornar, potser em donarà la sensació de que t'has aprofitat de mi, potser, potser, potser... En fi, no tinc clar que és el que em questiono, si de fet quan tens parella li has de ser fidel, tot i que tu d'això... Sempre dius que les ocasions s'han daprofitar, que és igual amb qui siguin i mai he estat dacord amb tu en aquest sentit. Sempre que anem pel carrer em vas comentan l'extraordinari cul de la noia que acaba de pasar o els fantastics pits de la dona del costat i fem conya sobre el tema però esque ets molt molt així, tenint novia o no tenin-la.

No ho notes però t'estàs distancian de mi o ho fas a propòsit i t'estas allunyan de mi en aquest sentit? Ja no m'agafes la mà mai, no em busques les abraçades, no em fas pessigolles, no deixes que t'agafi pel carrer... collons, molesta.

 

És un lleu rebuig constant per part teva que nose com acabarà.