Tot al mateix temps

En primer lloc, m'agradarua molt tancar el tema del noi el qual m'he passat varies publicacions parlan d'ell. El cas és que ja estic preparada per oblidar-te. Perquè ara? perquè de cop? bé doncs perquè despres de treure't del face, etc., vaig fer el que sempre faig: obrir-te. I sincerament va ser la millor desició en molt temps ja que per fi, vam poder aclarar tot el que haviem d'aclarar i per fi, vam poder acabar bé. Ja estic preparada per oblidar-te, després d'haver parlat amb tu, em resultarà més fácil.

 

En segon lloc (i crec que a partir d'ara les publicacions aniran una mica sobre aquest nou individu), voldria començar el tema del meu millor amic, amb el qual, han passat moltes coses anteriorment amb ell que m'agradaria retenir en la meva memòria per sempre. Què ha passat amb ell? Que ens hem enfadat brutalment per una gran, gran tonteria.

Aquest noi, és dels tipics que fagis el que fagis, o no s'enfaden o bé acaben perdonan-te rapidament (he de reconèixer que ha aguantat moltes coses) i si algun dia em va pasar pel cap que passaria si ens enfadesim, mai hauria dit que fos per una cosa tant insignificant. Insignificant des del meu punt de vista, ja que des del seu, l'he liat parda (o com a minim era el que deia mentre vam tenir aquest "pique"). Ara estem mig perdonanos (ara si, ara no), mig sense saber que fer i mig esperant a que l'altre fagi el pas.

Basicament, el que ha passat (i resumin-ho molt) és que segons ell sempre em fico on no em demanen i segons jo, que estic farta de que sempre em tiri la culpa dels seus problemas o de les coses en general en les que no tinc a veure. També que cada cop que l'intento ajudar s'ho pren malament, i cada cop que li intento fer veure un altre punt de vista de les coses es pensa que ja vaig en contra seu (portan-li la contrària). Li vull fer veure que jo no estic de part de ningú, que simplement dono la meva opinió de les coses i punt. Però pensem molt diferent i es pensa que em faig l'ofesa.
Abans no ens enfadavem tan sovin i per tonteries, abans quedavem diariament i ara mensualment... Des de que va començar a sortir amb una noia és com si jo fos la seva segona opció. Es veritat que sóc una tia molt pero que molt gelosa i bastan posessiva en tema amics, però la veritat és que aquest cop no culpo a la noia de tots aquests problemas entre ell i jo.

A veure que passa...