T'odio. No ho sé. Realment t'odio o només és el sentiment que em ve al saber que no et puc fer fora de la meva vida? No puc més. Que m'has fet?
Estic farta de tot i de tu el primer, he anat a la quedada d'avui només perquè em van dir que tu hi aniries, i oh, si que hi has anat però no has estat més de 5 minuts amb nosaltres. Te'n anaves amb els teus amics del teu "nou" insti... Ja no em miraves, em parlaves com si no hages estat ningú a la teva vida i te'n vas, sense dir adeú, a mirar una peli porno que t'has comprat amb els teus amiguets a casa teva. Molt bé campió, ole tu.
"Que et quedi clar que jo no et vull oblidar": això és la ultima cosa que em vas dir seriosament fa relativamen poc quan jo et vaig dir que t'havia intentat oblidar, doncs saps que? ves a cagar, estic farta de tu, no sé de que vas amb aquesta actitut amb mi. A la quedada em pensava que podria parlar una estona amb tu, explicarte el que havia estat fent fins ara i que tu m'expliquessis com estaves, però no, ni un hola al principi, ni un adeú al final.
No tinc ni idea de les entrades que he fet o si més no, les vegades que m'he dit a mi mateixa: oblida'l. Ok, però esque no puc. Acabo de treure't del Facebook, del Skype i de tot arreu menys del whatsapp (per si em truques, que no ho faràs ja ho sé, no agafarte'l).
No sé que més dir, ara sóc a casa, m'he volgut anar a casa des de que m'han dit que tu també havies marxat. Tenia ganes de plorar, em sentia massa impotent, només arrivar a casa, llançarme al llit i desofegar-me. Si que he tret unes quantes llàgrimes a la banyera però no les suficients com per sentir-me bé.
No et vull veure més, no vull sentir el teu nom, no vull saber res més de tu.
Ja no veig el dia en el que em pugui sentir bé amb tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada