Realment, sóc molt egoísta. A vegades m'hi he parat a pensar i fins hi tot he arribat a tenir una espècie de por de mi mateixa pensant "com puc ser així?".
Tinc dos grans amics, els quals estimo molt i em faria molt mal perdre'ls, i els qual farien ,i de fet han fet, moltes coses per mi. Algunes d'aquestes coses quan les fan per a mi em pregunto "Ainhoa, tu les faries per a ells?" i sincerament i amb vergonya a vegades la resposta és que no, ja sigui per interés propi o per pura mandra. Com puc ser així? de debó, és una d'aquelles coses q vull canviar en serio de mi i poc a poc ho vaig fent.
A la vegada també sóc molt empática i solidària. Sempre deixo les coses als companys, ajudo en el que sé... de la mateixa manera que em se posar molt facilment al lloc dels altres i gràcies a això, i ho dic amb orgull: dono conçells que van de puta mare. Ja que la psicología és una cosa que m'interessa molt i molt. Sempre intento entendre la manera de pensar que té la gent, i quan no la aconsegueixo entendre, aqella persona em fa "por"... sí, sí, em fa una por extranya, bé, no és ben bé por però l'hi guardo una certa distancia o desconfiança per dir-ho d'alguna manera. Com per exemple la gent que fa coses sense sentit; ja sé que tots tenim la part boja i fer coses així perquè si però hi ha gent que es passa (explicaría una experiencia personal però és massa llarga i influeix a altra gent:/ ).
No sé si m'he explicat bé però necesitaba escriure alguna cosa així ara mateix :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada