Ensopegan amb la mateixa pedra

Són incontables els cops que he ensopegat amb la mateixa pedra. Amb tu, sí. Sembla que m'agradi, i fins i tot semblo masoca. I és que realment és una decepció rere una altra, sempre igual: em decideixo no obrirte, aguanto una semana, perdo l'orgull, t'obro, i acabo decebuda i amb la ilusió a la paperera. És que ni tan sols t'interesa ja saber com estic? Potser ho fas perquè així m'oblides més ràpid... ho entenc, és el que hauria de fer jo també, suposo.

 

No n'aprenc? després de conversar amb tu penso "ara sé perquè el vaig deixar" i tot i això continu obrinte. Perquè? No ho sé... tinc l'esperança de que algún dia t'obriré i seras diferent amb mi, amb tot, amb tu mateix. Cada cop que somio amb tu, en el somni apareixes canviat, de debó CADA COP des que ho vam deixar, increible, m'estic fent una realitat que no és i cada cop que la borro del cap, la torno a crear i és que realment: ets una rosa, la meva rosa, que em caus a terra i cada cop que t'intento agafar em punxo amb les teves espines, aparentment invisibles, és clar.

 

Sobretot costa no pensar en tu cada cop que diuen el teu nom, cada cop que et veig conectat al Facebook o en linia al whatsapp, perquè sí, la veritat, m'he quedat molts cops, varis minuts amb el teu xat de whats obert, veiente en linia i esperan a veure el teu "escribiendo..." i no, no arriba mai... normal. No sé que és el que espero de tu, la veritat.

Quan parlo amb tu, de cop i volta em deixes de respondre, t'en vas sense dir adeú i coses d'aquestes que, no ho sé... perquè ho fas? perquè m'ho fas? em fa mal, semblo recuperada oi? sí, ric amb les amigues, surto amb amics, no parlo de tu, etc. però en el fons, no ho he superat. No estic segura ni tan sols d'haver començat a fer-ho. No em sento preparada, o potser simplement no vull... abans volia, tu em vas fer canviar d'opinió i ara mira: estic plantada. Sóc la única a la que li passa o tu també ho sents?

 

Mai arribaràs a llegir això (o aquesta és la idea) així que per aquí si que ho puc dir: t'estimo. Aquest darrer és d'aquells que fan mal al dir-los, no els tendres com els d'abans. Tot i així, t'estimo.